La consolidació del Casal de Barcelona, la unió amb Aragó i l'expansió cap a la Catalunya Nova

Catalunya Nova

Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i Lleida. Així es va aconseguir conformar el territori actual de Catalunya. Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" parla de la conquesta de la Catalunya Nova i en Dragui en dóna els detalls.

A mitjans segle XI, els comtes de Besalú, Pallars, Urgell, Cerdanya i Empúries juraven fidelitat al comte de Barcelona. A canvi del seu vassallatge, el comte de Barcelona es comprometia a respectar els usos que determinaven els drets i deures dels nobles. Per primera vegada, es comencen a recollir i ordenar aquests usos i costums als llibres que es diran "Usatges".

En aquesta època, el comtat de Barcelona era molt fort. En canvi, el califat de Còrdova s'havia desfet i dividit en diversos regnes de taifes.

El comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va començar una política d'expansió. Al nord, va comprar els drets dels comtats de Carcassona i Rasès i, al sud, es va aprofitar de la feblesa dels àrabs i va començar la repoblació de les terres de ningú fins a Tarragona.

A Ramon Berenguer I el van succeir els seus dos fills bessons: Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. El primer va desaparèixer en una cacera i el seu germà va ser considerat sospitós d'haver-lo mort. Per això va ser anomenat "el Fraticida".

Berenguer Ramon II, durant la Reconquesta, va haver de lluitar sovint contra l'exèrcit del Cid i no en va sortir gaire ben parat. Va decidir engegar altres empreses, com expandir-se per la Mediterrània.

L'any 1112, Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça, comtessa de Provença. Aquest enllaç matrimonial va iniciar la unió entre Catalunya i Occitània.

Ramon Berenguer III va comandar, l'any 1114, les naus d'una expedició a les illes Balears. Va conquerir Eivissa i Mallorca, però al cap d'un any els àrabs les van tornar a conquerir.

L'any 1134, el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, va morir a Saragossa i va llegar el regne als ordes religiosos. Els nobles, exclosos del seu testament, van buscar una solució a la situació creada. Així, van fer rei el germà d'Alfons, el monjo i bisbe Ramir.

Ramir II va tenir una filla, Peronella, cobejada pel rei de Castella, que volia incorporar el Regne d'Aragó a la seva corona. Però els nobles aragonesos es van decidir pel comtat de Barcelona, que respectaria els seus drets i costums.

Era l'any 1137 i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es va casar amb Peronella. Així, també seria príncep d'Aragó. Peronella només tenia un any i mig, i el nuvi, vint-i-tres. Amb aquest matrimoni va sorgir la Corona d'Aragó, que comprenia els comtats catalans i el Regne d'Aragó.

Mentrestant, els àrabs, des d'Andalusia, sovint feien incursions perilloses cap al nord. L'any 1147, Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella van unir les seves forces i van conquerir Almeria.

L'any 1148, Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i, poc després, Lleida. Així, Catalunya va aconseguir el seu territori actual. La part incorporada és la Catalunya Nova.

L'any 1151, Ramon Berenguer IV i el rei de Castella, Alfons VII, van pactar el repartiment dels territoris ocupats pels àrabs. Catalunya podia arribar fins a Múrcia.

Ramon Berenguer IV va fundar el monestir de Poblet i va fer venir des de França monjos benedictins cistercencs perquè s'hi instal·lessin. Els monjos tenien molts coneixements i tendències renovadores i en l'arquitectura van introduir l'art gòtic. També eren molt hàbils en les tècniques agrícoles: van cultivar cereals a les terres conquerides i van ensenyar els colons i camperols a fer servir la força de l'aigua per fer funcionar els molins fariners. Les tècniques hidràuliques també es van fer servir a les fargues i les serradores.

Fitxa i vídeo extrets d'Edu3.cat