dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
Activitats repàs online "L'edat mitjana a Catalunya"
Si cliques aquí aniràs a una pàgina amb les actitivtats dels apartats que pots veure a la part superior per a poder repassar tot el que estàs aprenent en aquest tema de la Catalunya medieval.
Jaume I El Conqueridor
En aquest capítol, repassarem qui va ser Jaume I, una de les figures més importants de la Corona Catalanoaragonesa, fill de Pere el Catòlic. Sota el seu mandat, es van conquerir Mallorca i València.
Jaume, el Conqueridor
En aquest capítol del programa "Història de Catalunya", en Dragui explica per què el rei Jaume I va rebre el sobrenom d'"el Conqueridor".Al rei Jaume I se'l coneix com el Conqueridor per les conquestes que va fer de les terres que estaven sota el poder dels musulmans i perquè va iniciar l'expansió de Catalunya cap a la Mediterrània.
D'ell se'n saben moltes coses gràcies al "Llibre dels feyts del rei en Jaume". Va néixer a Montpeller l'any 1208, fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller.
Als tres anys, el seu pare, Pere I, el va donar com a ostatge al seu enemic, Simó de Montfort, per evitar una guerra que, finalment, es va acabar produint. El rei Pere I va morir a la batalla de Muret. Aleshores, Jaume tenia cinc anys i era a Carcassona, en poder de Simó de Montfort. Catalunya s'havia quedat sense rei.
L'any següent, Guillem de Montcada i Guillem de Cardona, que continuaven lluitant contra els francesos, es van voler quedar el nen. Ho van aconseguir gràcies a la intervenció del Papa i el van portar a Narbona. Jaume I va ser nomenat rei, però sota la regència del comte Sanç. Entre els set i els nou anys, Jaume I va viure al castell de Montsó, custodiat pels templers.
En aquella època es reunien les Corts Catalanes, formades per nobles i cavallers, representants eclesiàstics i pels ciutadans. Aquest sistema, una mena de democràcia medieval, es basava en l'establiment d'un pacte lliure entre els sobirans i els súbdits, fet que comportava uns drets i uns deures per a totes dues parts.
L'any 1229, Jaume I va iniciar la conquesta de Mallorca. De les platges de Salou, Cambrils i Tarragona van salpar 150 vaixells per expulsar els musulmans de l'illa. El desembarcament va tenir lloc a la platja de Santa Ponça. Un cop conquerida, Mallorca va ser dividida en dues parts.
Després de Mallorca, Jaume I es va llançar a la conquesta de València. L'any 1233 va prendre Borriana i, més endavant, Peníscola, Castelló i altres poblacions. Després de d'un setge de cinc mesos, la ciutat de València va capitular el 9 d'octubre de 1238.
El repoblament d'aquests territoris es va fer principalment amb gent de Lleida, Tortosa i Aragó.
Jaume I va arribar fins a Múrcia, però la va cedir al rei castellà Alfons X el Savi.
L'any 1258, amb el tractat de Corbeil, el rei de França, Lluís IX (sant Lluís), va reconèixer la independència de Catalunya, que ja era un fet des de l'època del comte Borrell II. Per la seva banda, Jaume I va renunciar a Occitània i la va cedir a França.
Als seixanta-vuit anys, Jaume I va abdicar. Al seu fill Pere li va donar Aragó, València i Catalunya. A l'altre fill, Jaume, li va cedir Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller.
Jaume I va morir l'any 1276 a València.
Font Edu3.cat
L'expansió cap a Occitània
Amb aquest vídeo repassarem l'expansió catalana cap a les terres d'Occitània i què en va motivar que no es pogués continuar amb aquest camí d'expansió.
Fixa't en qui va ser Pere el Catòlic i les conseqüències de la batalla de Muret, que va acabar significant la fi de l'expansió catalana cap al nord i que a partir de llavors es decidís tirar cap a la via del Mediterrani.
dimarts, 15 de març del 2011
La consolidació del Casal de Barcelona, la unió amb Aragó i l'expansió cap a la Catalunya Nova
Catalunya Nova
Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i Lleida. Així es va aconseguir conformar el territori actual de Catalunya. Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" parla de la conquesta de la Catalunya Nova i en Dragui en dóna els detalls.
A mitjans segle XI, els comtes de Besalú, Pallars, Urgell, Cerdanya i Empúries juraven fidelitat al comte de Barcelona. A canvi del seu vassallatge, el comte de Barcelona es comprometia a respectar els usos que determinaven els drets i deures dels nobles. Per primera vegada, es comencen a recollir i ordenar aquests usos i costums als llibres que es diran "Usatges".
En aquesta època, el comtat de Barcelona era molt fort. En canvi, el califat de Còrdova s'havia desfet i dividit en diversos regnes de taifes.
El comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va començar una política d'expansió. Al nord, va comprar els drets dels comtats de Carcassona i Rasès i, al sud, es va aprofitar de la feblesa dels àrabs i va començar la repoblació de les terres de ningú fins a Tarragona.
A Ramon Berenguer I el van succeir els seus dos fills bessons: Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. El primer va desaparèixer en una cacera i el seu germà va ser considerat sospitós d'haver-lo mort. Per això va ser anomenat "el Fraticida".
Berenguer Ramon II, durant la Reconquesta, va haver de lluitar sovint contra l'exèrcit del Cid i no en va sortir gaire ben parat. Va decidir engegar altres empreses, com expandir-se per la Mediterrània.
L'any 1112, Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça, comtessa de Provença. Aquest enllaç matrimonial va iniciar la unió entre Catalunya i Occitània.
Ramon Berenguer III va comandar, l'any 1114, les naus d'una expedició a les illes Balears. Va conquerir Eivissa i Mallorca, però al cap d'un any els àrabs les van tornar a conquerir.
L'any 1134, el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, va morir a Saragossa i va llegar el regne als ordes religiosos. Els nobles, exclosos del seu testament, van buscar una solució a la situació creada. Així, van fer rei el germà d'Alfons, el monjo i bisbe Ramir.
Ramir II va tenir una filla, Peronella, cobejada pel rei de Castella, que volia incorporar el Regne d'Aragó a la seva corona. Però els nobles aragonesos es van decidir pel comtat de Barcelona, que respectaria els seus drets i costums.
Era l'any 1137 i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es va casar amb Peronella. Així, també seria príncep d'Aragó. Peronella només tenia un any i mig, i el nuvi, vint-i-tres. Amb aquest matrimoni va sorgir la Corona d'Aragó, que comprenia els comtats catalans i el Regne d'Aragó.
Mentrestant, els àrabs, des d'Andalusia, sovint feien incursions perilloses cap al nord. L'any 1147, Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella van unir les seves forces i van conquerir Almeria.
L'any 1148, Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i, poc després, Lleida. Així, Catalunya va aconseguir el seu territori actual. La part incorporada és la Catalunya Nova.
L'any 1151, Ramon Berenguer IV i el rei de Castella, Alfons VII, van pactar el repartiment dels territoris ocupats pels àrabs. Catalunya podia arribar fins a Múrcia.
Ramon Berenguer IV va fundar el monestir de Poblet i va fer venir des de França monjos benedictins cistercencs perquè s'hi instal·lessin. Els monjos tenien molts coneixements i tendències renovadores i en l'arquitectura van introduir l'art gòtic. També eren molt hàbils en les tècniques agrícoles: van cultivar cereals a les terres conquerides i van ensenyar els colons i camperols a fer servir la força de l'aigua per fer funcionar els molins fariners. Les tècniques hidràuliques també es van fer servir a les fargues i les serradores.
Fitxa i vídeo extrets d'Edu3.cat
dilluns, 14 de març del 2011
L'evolució dels comtats catalans
Fet per Aleix Mestres 2n D
En aquest esquema que hem fet a classe, hi pots veure com els comtes catalans van aconseguir desfer-se del poder que el rei dels francs tenia sobre ells.
Per a repassar millor aquest apartat, aquí hi tens un vídeo de 15 minuts de la sèrie "Història de Catalunya" protagonitzada pel Dragui i on s'expliquen aquests esdeveniments.
El naixement d'una nació
L'any 988, Borrell II es va negar a renovar el vassallatge amb el rei franc. Aquest fet va comportar el naixement de Catalunya. "Història de Catalunya" i en Dragui ho expliquen en aquest capítol.
Des de l'any 878, Guifré el Pelós governava els comtats orientals de la Marca Hispànica, que quedaven força aïllats dels de la part occidental.
L'obra més important de Guifré va ser el repoblament del centre de Catalunya: Osona, el Berguedà, el Bages, el Ripollès... Catalunya es va poblar de gent que venia d'arreu, que va treballar la terra i va aixecar fortificacions, castells i esglésies.
Segons el règim feudal, els senyor atorgava cartes de poblament als colons, als quals concedia privilegis a canvi de fidelitat i del compromís de treballar les noves terres.
L'eix Llobregat-Cardener dividia les dues Catalunyes: al nord, la Catalunya Vella; al sud, la que després de dos segles de conquestes i repoblaments seria la Catalunya Nova.
L'any 950 a Aquisgrà, Borrell II, nét de Guifré el Pelós, va ser investit marquès i va jurar vassallatge al rei franc. La política de Borrell II va tenir com a finalitat el manteniment de la pau mitjançant les bones relacions amb els grans poders: el carolingi, ja en decadència; el del califat de Còrdova, en ple apogeu, i el del papa de Roma, cada vegada més influent.
En aquesta època, les incursions sarraïnes eren constants. La més important va ser la que va protagonitzar Almansor, que, al capdavant d'un nombrós exèrcit, va seguir la Via Augusta romana i va arribar fins a Barcelona. La ciutat va ser completament arrasada i saquejada. Borrell II va demanar ajut a Lotari, però el rei franc no el va ajudar, tot i les seves obligacions feudals.
La independència de Catalunya va començar, de fet, amb aquest trencament dels lligams de vassallatge, però es va fer efectiva l'any 988, quan Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei franc. Des d'aquell moment, Borrell ja no seria comte per gràcia o favor del rei de França, sinó que seria comte per propi dret. Aquesta data va quedar marcada com la del naixement de Catalunya.
Fitxa i vídeo extrets d'Edu3.cat
diumenge, 13 de març del 2011
Sèrie sobre la comtessa Ermessenda a TV3
Coincidint curiosament amb el tema que estem fent ara, TV3 estrenarà una sèrie la propera setmana sobre la vida de la comtessa Ermessenda, dona de Ramon Borrell I, mare de Berenguer Ramon I i àvia de Ramon Berenguer I, personatges sobre els que va influir poderosament.
Per això, us animo a fer una ullada al contingut de la web que ha preparat TV3 sobre la sèrie, on explica detalls sobre els personatges i el període històric, així com anècdotes sobre el vestuari que es va utilitzar per a recrear els vestits d'aquells temps.
L'actriu Laia Marull caracteritzada com a Ermessenda
Aquí hi tens un petit reportatge sobre com es va fer la minisèrie
dissabte, 12 de març del 2011
Per a aprendre'n més: Calls i moreries
Tant al tema del ressorgiment de les ciutats com al darrer tema sobre els regnes cristians hispànics, i la reconquesta dels territoris en mans dels musulmans, hem vist que a la societat medieval hi coincidien 3 cultures, corresponents a 3 religions diferents, com podien ser el cristianisme, el judaïsme i l'islam. Hem vist que les seves relacions moltes vegades no eren tan amigables com haurien de ser, tot i que la coexistència de cultures va ser positiva per a l'aprenentatge de noves tècniques i sabers.
En aquest documental de 25 minuts, pots veure com eren els calls i les moreries, que com ja saps, eren els barris de la ciutat on hi vivien els jueus i els musulmans, respectivament, i també aprendràs sobre alguns episodis de violència que hi van haver en aquells segles de convivència entre les 3 cultures.
dimarts, 1 de març del 2011
La Corona de Castella
Fet per Esteve Almarcha (2n D)
En aquest esquema fet per l'Esteve a la darrera classe del tema dels Regnes Hispànics, parlem de la importància del regne de Castella, com s'organitzava política i econòmicament
Subscriure's a:
Missatges (Atom)