A la classe d'avui hem comentat les característiques principals de la situació de l'Església a principis del segle XVI. Hem parlat també de les 3 principals figures de la Reforma: Luter, Calví i Enric VIII.
Aquí teniu l'esquema que hem fet a classe:
dimecres, 25 de maig del 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
Reforma i Contrareforma
En aquest vídeo, creat per una altra professora de Socials i compartit a través del programa Slideshare (recordeu, aquella mena de Youtube de Powerpoints), hi podem veure algunes de les causes que van originar la reforma protestant i la resposta en la contrareforma catòlica.
La divisió religiosa d'Europa
En aquest vídeo, pots veure com es distribueixen les religions al món avui en dia. Sabies que l'origen d'algunes d'aquestes religions es troba en el període històric que estudiarem en aquest tema?
En aquest vídeo podreu veure quins països eren cristians, quins luterans, quins calvinistes i quins anglicans al segle XVII, veient on van sorgir els principals moviments reformistes.
En aquesta animació hi pots veure una explicació més detallada sobre les zones d'influència. Fixa't en les dates i podràs veure quina sorgeix primer i com les següents no li estaran massa llunyanes en el temps.
L'Europa de la Reforma i la Contrareforma
El darrer tema que farem aquest curs serà el de l'Europa de la Reforma i la Contrarreforma. Per a anar preparant el tema, podeu llegir aquests articles del blog de la revista Sapiens sobre l'Europa protestant (cliqueu aquí per a llegir sobre les causes de la Reforma protestant i aquí per a fer-ho sobre la figura del monjo Martí Luther i el luteranisme)
Per tal que us feu una petita idea, tot i que irònica, de la situació que es vivia a l'Europa religiosa, aquí teniu un breu vídeo de la sèrie "L'escurçó negre", protagonitzada per Rowan Atkinson, el conegut Mister Bean i que alguns de vosaltres vau veure durant la Setmana Blanca
Els enfrontaments entre inques i conqueridors espanyols
Aquí us passo un vídeo on parla de l'enfrontament entre els conqueridors espanyols i el poble inca, amb anàlisis de les restes arqueològiques d'un antic cementiri inca, que serà evaluat com si ens trobéssim en un capítol del conegut CSI.
Ens explicarà quin tipus d'armes feien servir els espanyols, com eren els tipus d'enterraments inques i què pot explicar els canvis que s'observen a les tombes.
Molt recomanable si voleu ampliar el que hem explicat a classe (o el voleu recordar, cas de 2n A)
Aquest vídeo inclou 5 parts més
dilluns, 9 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
La tecnologia de Leonardo da Vinci
El proper 3 de maig es celebra a l'institut el dia de la Tecnologia.
Per a commemorar-ho, des del blog us proposo aquest vídeo, que parla dels invents d'un dels grans homes del Renaixement: Leonardo Da Vinci
Per a commemorar-ho, des del blog us proposo aquest vídeo, que parla dels invents d'un dels grans homes del Renaixement: Leonardo Da Vinci
dimarts, 12 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
Colom i el Nou Món
En aquest vídeo podràs saber quins van ser els viatges que va fer Colom,a quines zones d'Amèrica va arribar i amb quines cultures es van trobar els espanyols que van viatjar fins allà els següents anys
Què menjaven a l'Edat Mitjana?
Després d'haver estudiat fins ara l'Edat Mitjana, es passo aquest vídeo sobre curiositats de la vida qüotidiana, en aquest cas del menjar que prenien en aquells temps. Sabeu que alguns menjars estaven reservats a dies senyalats i que no totes les classes socials podien menjar igual de bé.
Per als que vulgueu saber-ne més, aquí ho teniu:
dilluns, 4 d’abril del 2011
La pesta negra i la guerra dels remences
En aquest apartat final de la història medieval de Catalunya, hem vist els problemes que va causar la pesta als territoris de la Corona d'Aragó així com les revoltes socials causades pels abusos dels senyors feudals.
Si en vols saber més, aquí tens dos enllaços a dos capítols de la sèrie "La memòria dels Cargols" (te'n recordes?) sobre aquests temes:
dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
Activitats repàs online "L'edat mitjana a Catalunya"
Si cliques aquí aniràs a una pàgina amb les actitivtats dels apartats que pots veure a la part superior per a poder repassar tot el que estàs aprenent en aquest tema de la Catalunya medieval.
Jaume I El Conqueridor
En aquest capítol, repassarem qui va ser Jaume I, una de les figures més importants de la Corona Catalanoaragonesa, fill de Pere el Catòlic. Sota el seu mandat, es van conquerir Mallorca i València.
Jaume, el Conqueridor
En aquest capítol del programa "Història de Catalunya", en Dragui explica per què el rei Jaume I va rebre el sobrenom d'"el Conqueridor".Al rei Jaume I se'l coneix com el Conqueridor per les conquestes que va fer de les terres que estaven sota el poder dels musulmans i perquè va iniciar l'expansió de Catalunya cap a la Mediterrània.
D'ell se'n saben moltes coses gràcies al "Llibre dels feyts del rei en Jaume". Va néixer a Montpeller l'any 1208, fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller.
Als tres anys, el seu pare, Pere I, el va donar com a ostatge al seu enemic, Simó de Montfort, per evitar una guerra que, finalment, es va acabar produint. El rei Pere I va morir a la batalla de Muret. Aleshores, Jaume tenia cinc anys i era a Carcassona, en poder de Simó de Montfort. Catalunya s'havia quedat sense rei.
L'any següent, Guillem de Montcada i Guillem de Cardona, que continuaven lluitant contra els francesos, es van voler quedar el nen. Ho van aconseguir gràcies a la intervenció del Papa i el van portar a Narbona. Jaume I va ser nomenat rei, però sota la regència del comte Sanç. Entre els set i els nou anys, Jaume I va viure al castell de Montsó, custodiat pels templers.
En aquella època es reunien les Corts Catalanes, formades per nobles i cavallers, representants eclesiàstics i pels ciutadans. Aquest sistema, una mena de democràcia medieval, es basava en l'establiment d'un pacte lliure entre els sobirans i els súbdits, fet que comportava uns drets i uns deures per a totes dues parts.
L'any 1229, Jaume I va iniciar la conquesta de Mallorca. De les platges de Salou, Cambrils i Tarragona van salpar 150 vaixells per expulsar els musulmans de l'illa. El desembarcament va tenir lloc a la platja de Santa Ponça. Un cop conquerida, Mallorca va ser dividida en dues parts.
Després de Mallorca, Jaume I es va llançar a la conquesta de València. L'any 1233 va prendre Borriana i, més endavant, Peníscola, Castelló i altres poblacions. Després de d'un setge de cinc mesos, la ciutat de València va capitular el 9 d'octubre de 1238.
El repoblament d'aquests territoris es va fer principalment amb gent de Lleida, Tortosa i Aragó.
Jaume I va arribar fins a Múrcia, però la va cedir al rei castellà Alfons X el Savi.
L'any 1258, amb el tractat de Corbeil, el rei de França, Lluís IX (sant Lluís), va reconèixer la independència de Catalunya, que ja era un fet des de l'època del comte Borrell II. Per la seva banda, Jaume I va renunciar a Occitània i la va cedir a França.
Als seixanta-vuit anys, Jaume I va abdicar. Al seu fill Pere li va donar Aragó, València i Catalunya. A l'altre fill, Jaume, li va cedir Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller.
Jaume I va morir l'any 1276 a València.
Font Edu3.cat
L'expansió cap a Occitània
Amb aquest vídeo repassarem l'expansió catalana cap a les terres d'Occitània i què en va motivar que no es pogués continuar amb aquest camí d'expansió.
Fixa't en qui va ser Pere el Catòlic i les conseqüències de la batalla de Muret, que va acabar significant la fi de l'expansió catalana cap al nord i que a partir de llavors es decidís tirar cap a la via del Mediterrani.
dimarts, 15 de març del 2011
La consolidació del Casal de Barcelona, la unió amb Aragó i l'expansió cap a la Catalunya Nova
Catalunya Nova
Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i Lleida. Així es va aconseguir conformar el territori actual de Catalunya. Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" parla de la conquesta de la Catalunya Nova i en Dragui en dóna els detalls.
A mitjans segle XI, els comtes de Besalú, Pallars, Urgell, Cerdanya i Empúries juraven fidelitat al comte de Barcelona. A canvi del seu vassallatge, el comte de Barcelona es comprometia a respectar els usos que determinaven els drets i deures dels nobles. Per primera vegada, es comencen a recollir i ordenar aquests usos i costums als llibres que es diran "Usatges".
En aquesta època, el comtat de Barcelona era molt fort. En canvi, el califat de Còrdova s'havia desfet i dividit en diversos regnes de taifes.
El comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va començar una política d'expansió. Al nord, va comprar els drets dels comtats de Carcassona i Rasès i, al sud, es va aprofitar de la feblesa dels àrabs i va començar la repoblació de les terres de ningú fins a Tarragona.
A Ramon Berenguer I el van succeir els seus dos fills bessons: Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. El primer va desaparèixer en una cacera i el seu germà va ser considerat sospitós d'haver-lo mort. Per això va ser anomenat "el Fraticida".
Berenguer Ramon II, durant la Reconquesta, va haver de lluitar sovint contra l'exèrcit del Cid i no en va sortir gaire ben parat. Va decidir engegar altres empreses, com expandir-se per la Mediterrània.
L'any 1112, Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça, comtessa de Provença. Aquest enllaç matrimonial va iniciar la unió entre Catalunya i Occitània.
Ramon Berenguer III va comandar, l'any 1114, les naus d'una expedició a les illes Balears. Va conquerir Eivissa i Mallorca, però al cap d'un any els àrabs les van tornar a conquerir.
L'any 1134, el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, va morir a Saragossa i va llegar el regne als ordes religiosos. Els nobles, exclosos del seu testament, van buscar una solució a la situació creada. Així, van fer rei el germà d'Alfons, el monjo i bisbe Ramir.
Ramir II va tenir una filla, Peronella, cobejada pel rei de Castella, que volia incorporar el Regne d'Aragó a la seva corona. Però els nobles aragonesos es van decidir pel comtat de Barcelona, que respectaria els seus drets i costums.
Era l'any 1137 i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es va casar amb Peronella. Així, també seria príncep d'Aragó. Peronella només tenia un any i mig, i el nuvi, vint-i-tres. Amb aquest matrimoni va sorgir la Corona d'Aragó, que comprenia els comtats catalans i el Regne d'Aragó.
Mentrestant, els àrabs, des d'Andalusia, sovint feien incursions perilloses cap al nord. L'any 1147, Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella van unir les seves forces i van conquerir Almeria.
L'any 1148, Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i, poc després, Lleida. Així, Catalunya va aconseguir el seu territori actual. La part incorporada és la Catalunya Nova.
L'any 1151, Ramon Berenguer IV i el rei de Castella, Alfons VII, van pactar el repartiment dels territoris ocupats pels àrabs. Catalunya podia arribar fins a Múrcia.
Ramon Berenguer IV va fundar el monestir de Poblet i va fer venir des de França monjos benedictins cistercencs perquè s'hi instal·lessin. Els monjos tenien molts coneixements i tendències renovadores i en l'arquitectura van introduir l'art gòtic. També eren molt hàbils en les tècniques agrícoles: van cultivar cereals a les terres conquerides i van ensenyar els colons i camperols a fer servir la força de l'aigua per fer funcionar els molins fariners. Les tècniques hidràuliques també es van fer servir a les fargues i les serradores.
Fitxa i vídeo extrets d'Edu3.cat
dilluns, 14 de març del 2011
L'evolució dels comtats catalans
Fet per Aleix Mestres 2n D
En aquest esquema que hem fet a classe, hi pots veure com els comtes catalans van aconseguir desfer-se del poder que el rei dels francs tenia sobre ells.
Per a repassar millor aquest apartat, aquí hi tens un vídeo de 15 minuts de la sèrie "Història de Catalunya" protagonitzada pel Dragui i on s'expliquen aquests esdeveniments.
El naixement d'una nació
L'any 988, Borrell II es va negar a renovar el vassallatge amb el rei franc. Aquest fet va comportar el naixement de Catalunya. "Història de Catalunya" i en Dragui ho expliquen en aquest capítol.
Des de l'any 878, Guifré el Pelós governava els comtats orientals de la Marca Hispànica, que quedaven força aïllats dels de la part occidental.
L'obra més important de Guifré va ser el repoblament del centre de Catalunya: Osona, el Berguedà, el Bages, el Ripollès... Catalunya es va poblar de gent que venia d'arreu, que va treballar la terra i va aixecar fortificacions, castells i esglésies.
Segons el règim feudal, els senyor atorgava cartes de poblament als colons, als quals concedia privilegis a canvi de fidelitat i del compromís de treballar les noves terres.
L'eix Llobregat-Cardener dividia les dues Catalunyes: al nord, la Catalunya Vella; al sud, la que després de dos segles de conquestes i repoblaments seria la Catalunya Nova.
L'any 950 a Aquisgrà, Borrell II, nét de Guifré el Pelós, va ser investit marquès i va jurar vassallatge al rei franc. La política de Borrell II va tenir com a finalitat el manteniment de la pau mitjançant les bones relacions amb els grans poders: el carolingi, ja en decadència; el del califat de Còrdova, en ple apogeu, i el del papa de Roma, cada vegada més influent.
En aquesta època, les incursions sarraïnes eren constants. La més important va ser la que va protagonitzar Almansor, que, al capdavant d'un nombrós exèrcit, va seguir la Via Augusta romana i va arribar fins a Barcelona. La ciutat va ser completament arrasada i saquejada. Borrell II va demanar ajut a Lotari, però el rei franc no el va ajudar, tot i les seves obligacions feudals.
La independència de Catalunya va començar, de fet, amb aquest trencament dels lligams de vassallatge, però es va fer efectiva l'any 988, quan Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei franc. Des d'aquell moment, Borrell ja no seria comte per gràcia o favor del rei de França, sinó que seria comte per propi dret. Aquesta data va quedar marcada com la del naixement de Catalunya.
Fitxa i vídeo extrets d'Edu3.cat
diumenge, 13 de març del 2011
Sèrie sobre la comtessa Ermessenda a TV3
Coincidint curiosament amb el tema que estem fent ara, TV3 estrenarà una sèrie la propera setmana sobre la vida de la comtessa Ermessenda, dona de Ramon Borrell I, mare de Berenguer Ramon I i àvia de Ramon Berenguer I, personatges sobre els que va influir poderosament.
Per això, us animo a fer una ullada al contingut de la web que ha preparat TV3 sobre la sèrie, on explica detalls sobre els personatges i el període històric, així com anècdotes sobre el vestuari que es va utilitzar per a recrear els vestits d'aquells temps.
L'actriu Laia Marull caracteritzada com a Ermessenda
Aquí hi tens un petit reportatge sobre com es va fer la minisèrie
dissabte, 12 de març del 2011
Per a aprendre'n més: Calls i moreries
Tant al tema del ressorgiment de les ciutats com al darrer tema sobre els regnes cristians hispànics, i la reconquesta dels territoris en mans dels musulmans, hem vist que a la societat medieval hi coincidien 3 cultures, corresponents a 3 religions diferents, com podien ser el cristianisme, el judaïsme i l'islam. Hem vist que les seves relacions moltes vegades no eren tan amigables com haurien de ser, tot i que la coexistència de cultures va ser positiva per a l'aprenentatge de noves tècniques i sabers.
En aquest documental de 25 minuts, pots veure com eren els calls i les moreries, que com ja saps, eren els barris de la ciutat on hi vivien els jueus i els musulmans, respectivament, i també aprendràs sobre alguns episodis de violència que hi van haver en aquells segles de convivència entre les 3 cultures.
dimarts, 1 de març del 2011
La Corona de Castella
Fet per Esteve Almarcha (2n D)
En aquest esquema fet per l'Esteve a la darrera classe del tema dels Regnes Hispànics, parlem de la importància del regne de Castella, com s'organitzava política i econòmicament
diumenge, 27 de febrer del 2011
La Marca Hispànica
En aquest vídeo repassarem en què consistia la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya, així com curiositats com l'origen de la llegenda del gegant del pi i el seu enfrontament amb el gegant de la ciutat.
dimecres, 16 de febrer del 2011
L'avenç dels regnes cristians
En aquest vídeo podràs veure l'evolució dels regnes cristians. És un vídeo força interessant que repassa i amplia el que donarem en aquest tema.
Si t'interessen més temes d'Història, en aquest enllaç hi podràs trobar tot un munt de vídeos de diferents etapes
Per a saber-ne més: L'art mossàrab
Fins ara, havíem estudiat l'Art romànic i l'Art gòtic, així com l'art que es desenvolupava als territoris musulmans, amb les seves diferents característiques, els seus arcs, les seves etapes...
Ara però, ens trobem amb una particularitat de l'Art que es feia als territoris que estaven en mans musulmanes i que acabaven sent conquerits pels cristians: l'art mossàrab.
L'art mossàrab era un art, que es va desenvolupar al segle X, i que van originar els mossàrabs fugits de la zona d'Al-Àndalus. Aquests cristians que havien viscut en terres musulmanes van fugir cap a terres cristianes i amb ells es van endur elements de l'art musulmà, com ara els arcs de ferradura o els capitells de caire vegetal. Així, ens trobarem en aquestes zones cristianes un tipus d'art que recorda en el seu interior alguns elements orientals. Com a exemple, aquesta fotografia de l'interior del monestir de Santa María de Lebeña, a Cantabria.
Si en vols saber més, pots clicar en aquest enllaç on trobaràs diferents fotografies i una mica més d'informació
dijous, 10 de febrer del 2011
Els regnes cristians hispànics
El nou tema que ens toca començar correspon a la formació dels regnes cristians hispànics. Tornarem als inicis del curs, a recordar com havíem deixat la Península després d'explicar al primer tema l'Islam i l'entrada dels musulmans a Espanya, l'any 711.
Per això, aquí tens informació sobre els primers regnes que estudiarem: els regnes asturià, lleonès i castellà
dimecres, 9 de febrer del 2011
dijous, 3 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
L'arquitectura gòtica
Aquí teniu una mica més d'informació (és la mateixa fotografia que us apareix al llibre digital o PDFs del moodle) sobre les noves tècniques que van permetre que l'art gòtic adoptés les seves formes esveltes: l'arc ogival (que es contraposa amb l'arc de mig punt romànic), la volta de creueria (oposada a la volta de canó romànica) i els arcbotants que permetien que tot el pes dels murs acabés recaient en els contraforts.
Com a exemple d'arcbotants i contraforts, podeu observar les imatges comentades de Notre Dame o aquesta d'aquí sota on es veuen molt bé els arcbotants i els contraforts que permeten la presència de grans vitralls al mur:
L'arquitectura gòtica: les catedrals
A classe, com tots sabeu, estem treballant l'Art Gòtic i ho estem fent, igual que vam fer amb el Romànic, treballant les imatges amb el programa Dabbleboard senyalant les característiques principals de cada fotografia. En aquest cas, us penjo dues de les imatges que hem treballat i que corresponen a Notre Dame de Paris
dimecres, 26 de gener del 2011
Una cultura urbana
Acabem de donar inici al tema 5, l'Art gòtic, que té relació amb els dos darrers temes que hem fet. Veurem com, arran de tot el creixement que vam estudiar al tema anterior, on vam veure els canvis polítics, econòmics i socials que es produien als segles XII i XIII, ara veurem els canvis culturals i artístics. I no oblidarem l'Art romànic estudiat fa dos temes, doncs compararem com era l'art aleshores i com serà a partir d'ara.
A la classe de 2n D s'han aficionat a fer els esquemes de classe amb el Bubbl i els surten força bé. Aquí teniu l'exemple d'aquest creixement de la vida urbana i com això provoca unes noves necessitats que seran cobertes per aquest nou art que just estem començant a estudiar.
Esquema fet per Enric Ribas (2n D)
divendres, 21 de gener del 2011
Els canvis polítics, econòmics i socials en els segles XII i XIII
Us penjo l'esquema que vam treballar a classe al final del tema sobre els canvis que es van produir al llarg dels segles XII i XIII i que és bàsicament el que hem anat estudiant al llarg d'aquest tema 4. Al tema 5 que hem acabat d'encetar sobre l'art gòtic, recordeu que analitzarem els canvis culturals i artístics que es produiran.
He de felicitar especialment als alumnes de 2n A i 2n D pels esquemes amb Bubbl que han fet sobre aquests apartats. Moltes felicitats nois!
dimecres, 12 de gener del 2011
El reforçament de les monarquies
Una de les conseqüències del creixement de les ciutats al llarg dels segles XII i XIII és també un canvi en la figura dels reis, que havíem vist com fins ara tenien un poder força dèbil i que els havia motivat a cedir part dels seu poder als nobles (el feudalisme). En aquest esquema (que ara veus en petit però que pots veure més gran clicant-hi a sobre) podràs veure com els reis aconsegueixen augmentar el seu poder.
dilluns, 3 de gener del 2011
Els gremis
Si vols saber-ne més, passa el cursor del ratolí per sobre la pregunta "Què són els gremis?" i sobre l'ull d'atenció. Podràs accedir, clicant-hi, a pàgines de major informació sobre els gremis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)